Els Pics d’Europa son una formació muntanyenca al nord de la península Ibèrica entre Astúries, Cantabrià i Castilla-Lleó. Caracteritzats per ser un territori arid de formació calcària i disposar de poca aigua i fonts, tota l’aigua es filtra.
Pot ser lo més conegut d’ells és Covadonga, el seu Santuari i llacs, i la “Garganta del Cares”, una gorga estreta per on si pot anar per una sendera espectacular.
Els Pics d’Europa el formen tres massissos, Oriental, Central i Occidental:
El Oriental o d’Andara. On el cim més alt és el Morra de Lechugales (2.444m), el cim menys conegut. Ja no li fa ni honra el nom, morra, es diu que cap d’animal al que se li han llevat els banyes. Cim arrodonit encara que conta a la seva bassa que el punt més elevat és un gran bloc rocós al que es té que pujar “grimpant”.
Després, separat per la vall del riu Duje, esta el massís Central o de Urrieles. El qual té com cim més alt, i diu que de tot el nortoest de la península, el Torrecerrero o Torre de Cerrero (2.650m), encara que és molt més conegut en el món alpinístic un altre cim, el Naranjo de Bulnes o Pico Urriellu, famós en el món de la escalada.
I el tercer massís, separat de la resta per la “Garganta del Cares”, un congost de més de 1500m. de profunditat, esta el massís Occidental o Cornión. Del qual el cim més representatiu és la Penya Santa de Castilla (2.596m). I del que es diu també, que és una de les muntanyes més boniques dels Picus, i la que podíem qualificar de més complicada de les tres, per accedir-hi té una “trepada” que se acostuma a fer rapelejant de baixada. I on, el lloc més conegut del massís, és Covadonga amb els seus Llacs Enol i Ercina.
| 
