Després del mal regust de boca que em va deixar el tenir que marxar de la vall de Pineta quan varem fer el tram del GR-11 de enguany, vaig decidir que per poc que pugues hi tornaria i aquest cop més en serio. Ja que, justament quan vaig fer el tram de la Alta Ruta Pirinenca al 2.012, també em va quedar per gaudir del circ de Gavarnie amb tota la seva grandiositat precisament per coincidir justament amb els dos dies pitjors que vaig tenir en tota la travessa, el dia de la baixada de la Horquetta d’Alans fins Gavarnie tot emboirat i el dia de la sortida cap a Bayseellance plovisquejant.
Amb aquesta intenció, després de haver-ho aplaçat un cop anteriorment també per mal temps, decideixo a ultima hora i in extremis tornar a provar sort amb el temps meteorològic i temporal, meteorològic perquè les previsions eren al·legòriques, el dissabte bo, però a partir del diumenge sol en núvols i possibilitat de pluja. I el temporal, per que els refugis estan oberts fins últims de setembre, a excepció de Espuguettes que ja havia tancat el dia 15.
Amb la il·lusió de que al ser cap de setmana aquest estes obert i trobar places als altres, sense fer cap reserva ens hi anem, un, i un altra persona que es va prestar a acompanyar-me i que poc es pensava on anava i el que la esperava.
La intenció, fer la volta al massís del Monte Perdido, ascendint als Astazou, al Taillon i al Monte Perdido per gaudir de possiblement de uns dels millors miradors i paratges de tots els Pirineus. Al final la volta si que la varem donar, però les ascensions sols va poder ser la del primer dia, l’únic dia bo i esplèndid, després, el temps i les previsions va ser de anar a pitjor i varem decidir aprofitar el poc bon temps que se va quedar en arribar on havíem sortit. |