I un altre cop com el any anterior que vàrem anar a fer la volta al massís del Monte Perdido, el últim cap de setmana que estaven oberts els refugis ens dirigim a fer la anomenada “La Porta al Cel”. Encara que aquest cop quan em varen dir al refugi le Pinet que no i podíem dormir vaig veure “la llum”. La intenció era anar a provar-ho en menys de 36h, lo que equival a dir com aquell que diu 2 dies. Però 2 dies mooolt llargs i costeruts. La “volteta” son uns 60km i uns 11.000 metres de desnivell acumulat, 5.500m de pujar i otro tanto de baixar. I on a sobre de la “dificultat” del desnivell, un altre problema es la inexistència dels senders pròpiament dits, son camins més o menys marcats, però als Pirineus, on es podia dir que tens que anar per on te pareixi millor i puguis, no pots portar un pas ràpid.
Al no poder fer nit al refugi que esta al mig de la volta ens va obligar a fer la volta amb tres dies, el primer “relax” per calentar, el segon inacabable, varem ajuntar dos etapes “dures” i el tercer, una etapa “normal” però considerada llarga.

* Dia_01_De Tavascan al Refugi Certascan
* Dia_02_Del refugi Certascan al Refugi Vallferrera
* Dia_03_Del refugi Vallferrera a Tavascan