Per aprofitar el bon temps per estes dates i preveient la possibilitat de trobar neu
a muntanyes de més alçada decideixo encaminar els meus passos a dos cims
característics de la Catalunya nord a la part oriental dels Pirineus, al Canigó i al Carlit.
El Canigó va arribar a ser considerat la muntanya més alta dels Pirineus a causa del
gran i brusc desnivell que té. Cosa que vaig poder comprovar al iniciar la caminada
des de la població de Vernet les Banys. Com anecdòtic, com ja ha passat altres
cops quan dèiemel que pensàvem fer, ens varen tractar de boixos.
Ens vàrem trobar en uns altres caminants,
- “on aneu?”, al Canigó. No, no aneu be per aquí, per aquí no es pot arribar.
- Per aquí es pot arribar al refugi Merialles?. Si.
- I de allí no es puja al Canigó?. Si.
- Pos potser que si que si pot arribar. Vosaltres esteu boixos.
I si, pot ser que tenia un poc de raó.
Vàrem pujar i baixar donant-li la volta. Ara, sopar, ja no vàrem poder sopar, quan
vàrem arribar ja estava tot tancat. Ens va tocar anar a Puigcerdà.

Estadístiques de GPS:
Distància: 30’3km. Altura màxima: 2.788m. i mínima: 660m.
Desnivell ascendit i descendit : 2.375m.
- - -
Arxiu per visualitzar el rastre i les imatges a Google Earth
-