Després de unes vacances “frustrades” al Nepal i d’haver-les aplaçat un mes confiant en una “companyia” al final em quedo sol i amb un temps molt “avançat”.
Una alternativa que tenia i volia fer era el continuar "l’estall” que em vaig deixar a Cabo Higuer l’any que vaig acabar la Alta Ruta Pirenaica. Ara ja, convertida en una ruta més tranquil·la i urbana, continuar el camí fins Finisterre.
La tardo i el mal temps em va fer canviar la destinació un poc més al sud, en que la previsió era millor, en principi la Serra Cazorla. Però aprofitant que vaig fer un viatge llampec a Sevilla a portar un “bulto”, com em venia de “pas” vaig decidir fer també una incursió a Serra Nevada. La idea era fer, es podia dir que, la pujada més clàssica de la serra, la pujada al Mulhacén des de Trevélez i pujar també a un altre 3000, el Pico del Tajo de los Machos, que la vegada que vàrem fer la travessa jo no vaig anar per tindre que anar i tornar per sols anar a “taxar-lo”. Este cop també es va quedar sense tatxar. Amb la pujada al Mulhacén ja en vaig tenir prou. No em varen quedar ganes de al dia següent tornar a repetir la “ascensió”. Vaig preferir descansar mentre em dirigia cap a la Serra Cazorla creuant les boniques Alpujarres.
A la serra Cazorla el temps tampoc em va permetre fer tot el que tenia intenció de fer, però si em va deixar gaudir de uns dies esplèndids per poder pujar als dos cims mes elevats de la Serra i visitar la ruta més emblemàtica de la serra, el riu Borosa. |
