Després de haver-hi donat el tomb al 2015 amb algú a qui "no contava ni esperava mai ningú", torno un altre cop a donar-hi el "tomet" al aquest cop si, no com les ultimes sortides, un dels grans dels Pirineus, per no dir el més gran, tot i figurar en alçada com ha 15è. Com ja deia llavors, el que té la major gelera, la muralla rocosa més grandiosa, la escalada en gel més famosa i ha despertat enormes passions. Una "troset" dels Alps extradida als Pirineus.
Aquest cop la "volteta" era pujant per un costat i baixar per l’altre. Ara, ja que estava allí, fer algun 3000 més i aprofitar per fer nit a "quasi" el seu cim.
Aprofitant els dies disponibles i una previsió favorable vaig tornar a dirigir-me a dormir a Bujaruelo i novament després d’una curta nit emprenc la caminada quan encara era nit fosca ja comptant amb que seria un llarg dia. Em dirigeixo per la Vall de Ara cap a la cabanya de Cerbillonar per emprendre una petita pujadeta de sols 1.400m. Pujo pel Corredor Moskowa fins el coll de Lady Lyster, els noms dels que podrien ser uns dels primers en trepitjar el seu cim i en una historia de interessos i guies tramposos. Lady Lyster era una anglesa amb un ampli "currículum" que ja havia pujat fins al Montblanc. Va anar a Gabarnie i aprofitar per pujar al Vignemal. Va contractar uns guies per acompanyar-la. Estos guies la acompanyen fins el cim i tornen a baixar i Lady Lyster continua el viatge. Darrera de ella també venia el Príncep de la Moskowa pel mateix, pujar al cim. Ells es dirigeixen a ell i li compten que Lady Lyster no havia pogut arribar al cim i que l’acompanyarien a ell fins allí, com així varen fer. Tot i que quan Lady Lyster se’n va assabentar de l’engany els va obligar a firmar un document amb que afirmaven que havia estat ella la que havia "arribat al punt més alt del Vignemal", i que el Príncep va reconèixer que havia estat la "dama anglesa" la que havia estat al cim quatre dies abans, s’ha mantingut el nom del corredor per on es puja com de Corredor de Moskowa i podíem dir que per consol el coll es diu el coll de Lady Lyster.
Un corredor que, com sol mooooolt habitual als Pirineus, no és mooolt difícil però té unes visteeeeees!!!! I més si vas carregat amb una motxilla que molesta per tot arreu. Ara, res comparat a pujar-la fins el Pic Longue o Vignemal i pensar que al dema tindràs que fer-ho de baixada i ja veurem amb quin temps. Sempre està l’opció "dràstica" de que baixi sola. El pes que em trauria de sobre i l’avaaaaaall que aniria. Afortunadament el temps va ser el previst i la baixada va ser molt millor i despres de haber descansat. Amb una tornada per la gelera, la pressa d’Ossoue i el coll de Bernatuara, per on varem començar l’anterior cop. |
