Continuant darrera dels cims més bonics i emblemàtics dels Pirineus, aprofitant que uns caminants tenien que continuar el GR on el varen deixar l’any passat, decideixo dirigir també el meus passos cap l’altre “extrem” dels mateixos, a l’oest de Osca. Uns cims que ja l’any que jo vaig fer la Alta Ruta em varen quedar un poc gravats a la retina dels ulls. En aquell moment més que per la seva grandiositat i majestuositat, per pensar que com em toques creuar-los me agafaria alguna cosa. Baixant cap a Astun els recordava com una muralla quasi infranquejable, i més quan vas carregat i ja portes dies de “caminada”. A hores de ara, després de haver pogut gaudir de trepitjar el seus cims i admirar la seva bellesa i solitud, el més me ha quedat i recordaré ha estat el dia de la pujada al Bisaurin. Un dia com se’n poden gaudir pocs, clar i net amb unes vistes inacabables. |