Havent acabat ja fa anys una “primera” travessa dels Pirineus a cabo Higuer, llavors ja vaig fer el pensament, de que allí acabava una “caminadeta” però en deixava pendent un altra, el continuar-la fins Finisterre.

Ja fa 6 anys de allò. Que si altres “compromisos” en algú, que si comptant en algú altre o simplement fent uns altres comptes, la qüestió va ser, i és, que se ha anant quedant. A principis de any, el dia 5 de gener, vespra dels Reis, em vaig desplaçar fins Cap de Creus a fer-los una petició i recollir uns “testimonis” . La petició era que enguany “SI” i els testimonis eren unes pedres per poder intercanviar-les als diferents llocs que “tenia” que anar, Cap de Creus, Cabo Higuer i Finisterre.

Amb aquest “compromís adquirit llavors” vaig dirigir els meus passos amb més intenció de fer una amago que de emprendre la caminada en “serio”. Ja havia fet uns altres comptes.
La intenció, el complir amb el “ritual” de portar una de les pedres recollides a Cap de Creus i recollir-ne unes altres per intercanviar a Finisterre i Cap de Creus “algún un dia”, i iniciar la caminadeta, encara que fos “testimonial”. La idea va ser, aprofitant el tren que voreja la costa fins Deba, fer les etapes a peu i tornar a dormir a la meva “caragola”.

De entrada camí que uneixi directament cabo Higuer amb Finisterre no en hi ha cap. El camí que més s’hi apropa és el camí de Sant Jaume del Nord. Jo com a “mal creient i anti-tot” tenia la meva ruta apartant-me'n, però el segon dia ja vaig comprovar que “tots els camins” porten al “buen camino”. Poden haver petits trams o PR’s però de entrada el camí més “transitat” i clar és el Camí de Nord. La resta, molts son senderols en mal estat o més complicats. Sols el GR-121 té trams “descatalogats” i altres que els han variat per unir-lo al del Nord, com al segon dia, que jo el tenia per un lloc i ell anava amb el del Nord.

Les etapes que tenia previstes fer, com ja he dit aprofitant el tren, eren de cabo Higuer a Donostia, de Donostia a Zumaia i de Zumaia a Deba. Després el tren ja se endinsa a l’interior fins Bilbao.

Tres etapes que varen resultar fantàstiques i espectaculars que em varen deixar amb totes les ganes de tornar a continuar, tot un contrast amb els Pirineus “purs i durs”.

* Dia 1, de cabo Higuer a Donostia
* Dia 2, de Donostia a Zumaia
* Dia 3, de Zumaia a Deba