La Volta als Annapurnes, primera caminada del llibre i primer viatge individual. Com sol passar, el que més té impressiona i tens més bons records.
Es dona la volta al massís dels Annapurnes, muntanyes de més de 8.000 metres i famoses, com altres, per la quantitat de gent que ha perdut la vida intentant arribar al seu sostre.
La seva volta no comporta cap dificultat, a excepció del coll que es té creuar, que té 5.420ms. i que per la seva altura sempre es té que mirar en respecte. Trobant-se be, cap importància, però sempre esta la possibilitat de tenir problemes de “mal de altura”.
Ara el paisatge i les vistes compensen qualsevol molèstia, son fantàstiques i encisadores.
A grans trets podíem dir que és un recull del que és la serralada dels Himalaies. Son dos valls la del Marshyandi, que és per on es puja i la del Kali Gandaki, per on es torna.
Son completament diferents, la primera tota verda i humida i la segona seca i desèrtica. Pateixen l’efecte dels Himalaies, son una barrera per les pluges. Arriben fins la seva falda i no travessen a l’altra banda.
Durant la pujada pel Marshyandi es gaudeixen dels paisatges de tota classe de conreus, es comença a Dumre de sols 360ms. i tal com vas ascendint es veuen conreus d’arròs, blat, panís i d’altres, depenent de l’altura fins arribar a Manang on ja és alta muntanya, i on les vistes dels Annapurnes al davant son impressionants. Després, continuant pujant es creua el coll del Thorong La i es passa a la vall del Kali Gandaki, com ja he dit seca i desèrtica, tal com és la part Tibetana dels Himalaies. Fins que no se arriba a Tatopani i Phokara podíem dir que no es veu fulla verda. Es creua per la vall més profunda del món, a banda i banda muntanyes de més de 8.000ms.
Un viatge espectacular i inoblidable, encara que actualment ja ha canviat bastant, se estan obrint carreteres per una banda i l’altra, i el que abans eren cases de te i lodges ara son “refugis i hotels”. |
