Després de haver estat dos any enrera al Nepal i haver-me quedat amb les ganes de tornar-hi decideixo anar a conèixer la muntanya més alta del món. Però en lloc de anar-hi per la ruta que va majoritàriament la gent, des de Namche o Lukla, jo volia fer la ruta més antiga de la zona, la que utilitzaven les expedicions antigament i que permet conèixer els pobles i les valls del país dels sherpes.
Podíem dir que anar-hi de esta format és com si fessis dos viatges amb un, la primera part on es camina pels camins mil·lenaris que utilitzen els sherpes per anar de un poble al altre creuant colls i barrancs verds i plens de vida i amb immenses panoràmiques, i una segona part en que es disfruta de unes altres tipus de panoràmiques completament diferents, de alta muntanya, àrides i agrestes.
El anar-hi així permet fer una “aclimatació” més paulatina, comences a 2.100m. i al sisè dia estàs a 1.500, però ja se ha fet un desnivell positiu de més de 9.000ms. i s’ha creuat un coll de 3.530m., el de Lanjura. Anar directe a Luckla o Namche permet acursar molt la caminada però et perds la part “humana” de la travessia i no et permet aclimatar tant be per disfrutar de la caminada perfectament.
Sortint de Jiri tens un munt de costes amunt i costes avall, tens que creuar tots el barrancs que baixen de les geleres dels Himalayes fins que en arribar al riu Dudh Kosi (Riu de Llet) ja comences la ascensió "barrancada" amunt fins arribar a Namche Bazaar.
Un cop allí ens varem quedar un dia per descansar i aclimatar, dia que jo vaig aprofitar per anar per la vall del Thame fins el Monestir tibetà del mateix nom.
Després continuarem per la vall de Gokio fins el pic del mateix nom (5.352m) i des de on es tenen unes vistes fantàstiques, l’Everest, el Cho-Oyu, el Lhotse, Makalu, entre altres. Estàs al mig de grans muntanyes.
Després per arribar a la vall del Kumbu varem creuar el coll de Cho La (5387m) i en arribar a Lobuche continuarem amunt en busca de Gorak Shep (5160m) i de allí l’altre mirador per excel·lència, el Kala Pattar (5540m), als peus del Pumori, i des de, com abans les vistes son immenses, l’Everest, el Lhotse, . . ., tot un circ de grans muntanyes. Després de pujar-hi dos cops, a la tarde quan varem arribar, i que per malt temps no varem anar fins el camp base, i al mati següent, ja varem emprendre el camí de tornada per Dingboche i Tengboche fins Namche Bazaar on en un helicòpter varem tornar a Katmandu. |
