Són les 7.15. Control de passaports hongarès. Aquí ja s’acabat la Unió Europea: comencen les fronteres i els controls.
El tren de Munic a Budapest para a Viena, on quasi tothom hi ha baixat. Viena encara és Viena, la ciutat del Danuvi blau (o no), de Sissi, de la música i de la cultura. La que va ser capital d’un dels darrers imperis d’Europa s’ha sabut sobreposar a la pèrdua amb silenci, però amb fermesa. Sense fer gaire publicitat, els austríacs han convertit el seu país en un del primers de la UE. Diuen que un dels seus grans èxits és haver fet creure al món que Bethoven era austríac i que Hitler era alemany.
Nosaltres, però, seguim la ruta de l’Orient Express cap a Budapest, l’altra capital de l’imperi. Pel camí es veuen brigades de treballadors que treuen sacs de sorra i els buiden a la vora del Danuvi. Sembla que el perill de desbordament ja ha passat.
A l’arribada a Budapest ja notes que alguna cosa canvia. Abans de baixar del tren ja et comencen a oferir coses: vol un taxi?, vol un hotel? A nosaltres se'ns enganxa l'Ibrahim, un noi palestí que fa deu anys que va arribar a Budapest. Li diem que no necessitem res perquè a la nit tornem a marxar, però tant és. Ens acompanya i ens explica on és cada cosa i quin canvi pot ser més avantatjós. Encara hi ha coses que recorden l’època comunista, a Budapest. A la part de sota de l’estació i ha un bar fosc, amb tauletes centrals altes de potes de ferro i un parell de sobres de fòrmica, pròpies d'altres temps. A la consigna encara apliquen la política d'atur zero d’altres èpoques, amb una persona que parla anglès, una altra que agafa les maletes i les desa al seu lloc, una altra que talla tiquets amb tisores, i una altra que no se sap ben bé què hi fa.
Aquí ens trobem en Zsolt, un noi jove i alt, sense cabells. És periodista esportiu i ens diu que té el dia lliure i que podem anar on vulguem. Avui és la diada nacional d'Hongria i hi fan un munt de festes. D'entrada, anem a la plaça dels Màrtirs, on en Joaquim enregistra en primícia mundial l’escalada lliure d’un noi a una columna d'almenys 50 metres. Després ens n'anem fins al castell de Buda, i al parc i al Parlament. Des d'aquí es pot observar clarament que el riu baixa ple, molt ple.
Avui és el dia nacional d’Hongria. Celebren que fa 1.100 anys un rei, que després va ser sant, els va batejar a tots i els va convertir al catolicisme. Aquell dia van entrar a formar part de l'Europa cristiana. I és que els hongaresos tenen algunes idees molt clares: que són europeus, que han de fer saber que ho són, que Transsilvània (ara a Romania) és Hongria... i que Puskas jugava al Madrid.
Som a l’estació de tren. El dia ha estat intens i amb l’ajuda de l'Zsolt ens hem assabentat de moltes coses que ja explicarem. Ara estem a punt de pujar al Dacia Express, que ens ha de portar a Sighisoara.