5 de SETEMBRE. A 63 dies de l'arribada.

Almati

Alts cims nevats ens donen la benvinguda a Almati. El món ha canviat i hem passat del desert a la muntanya en una nit. Als antics comerciants de la ruta de la seda els passava el mateix, però amb temporades de quatre o sis mesos. La que va ser la primera gran ruta comercial del món, que anava des del centre de la Xina fins a Roma, havia de superar totes les adversitats que nosaltres ens podem trobar, canvis de clima i de cultures i bandolers, però amb l'única ajuda dels camells bactrians. Amb temps i molta paciència, això sí.

La ciutat més gran del país i fins fa poc capital és una urbs moderna quant a construcció. Els kazakhs han estat i són encara tribus nòmades que vivien en tendes de feltre, que desmuntaven i muntaven segons l'herba que tenien per pasturar els ramats. Per això totes aquestes ciutats tenen una història que no supera més de 100 anys. També és una ciutat moderna quant a estructuració. L’estació d’autobusos és gran, amb sala d’espera, amb informació, amb canvi de diners. Als carrers no es veuen gaires cotxes vells i molts són Mercedes i Audi, comprats a Alemanya, nous i de segona mà. La gent vesteix de manera occidental i poques coses fan pensar que és una ciutat majoritàriament musulmana. Aquí ens hem trobat amb la Dina Lukjanec, compositora, cantant i productora de videoclips. A casa seva ens ensenya algunes de les seves produccions de molta qualitat. Ens presenta un amic seu xinès que es diu Yi, perquè ens parli de la Xina i la manera d'arribar-hi. En Yi era professor de matemàtiques a Xangai i se'n va anar del país després de la matança de Tiannamen. Avui viu a Almati i es dedica a vendre te xinès.

Una passejada per la ciutat ens relaxa. Aquí no hi ha res, excepte muntanyes i jardins: un monument als kazakhs caiguts defensant Moscou, un parell d’esglésies i alguns edificis de notable mal gust propis de l'estrenyiment arquitectònic de l’època soviètica. La Dina ens porta a un restaurant veí i amb un sopar a base d'arròs, carn rostida i Coca Cola, per aguantar el cos, tanquem un dia amb poca història.