Avui ens espera una etapa més en el nostre pelegrinatge a la recerca del naixement del sol. Anant sempre cap on és potser el trobarem. El Japó, el país del sol naixent, sembla el lloc més indicat per anar-lo a buscar. Avui abandonem Xangai, la ciutat dels gratacels, on l’arquitectura no té termes intermedis i on tot és o molt nou o molt antic. Per això també és una ciutat on s'està bé, perquè pots trobar-hi de tot. És la primera a tota la Xina on el turisme ja es considera una indústria i, com a tal, s'hi fan grans inversions per mantenir-la. Aquí, les oficines de turisme fan d'oficines de informació, als hotels parlen l'anglès, els restaurants ofereixen menjar similar al que hi ha a Europa i la ciutat té les seves zones per passejar, per visitar i per gaudir. És una mica la Barcelona de després dels jocs olímpics... Les ciutats pensades per als turistes perden autenticitat, però guanyen en contingut pràctic a l'hora de visitar-les. Tot té avantatges i inconvenients.
Endrecem les maletes i recollim la nostra paradeta particular d’articles electrònics: càmeres, ordinadors, telèfons, carregadors i bateries, tot un arsenal digne dels millors reporters i que fins ara ens han funcionat a la perfecció malgrat els cops i batalles del viatge.
Avui és l’equador del nostre viatge i som a punt de fer un altre canvi radical en el nostre periple: deixar la Xina per entrar al Japó. Deixarem de ser rics i passarem a ser turistes pobres en un dels països amb la vida més cara del món. Deixarem la desorganització organitzada d’Àsia, les plaques turques, els lavabos sense paper, el trànsit caòtic i sense normes i entrarem en la dura societat nipona.
La banda de música forma davant el vaixell per acomiadar-lo. No cauen rotlles de paper higiènic ni hi ha grans comiats a l'estil de les sèries nord-americanes. Som en zona fronterera i sols hi poden entrar els passatgers i els xinesos. Amb la manca de paper que hi ha al país, sols faltaria que el llencessin! Patim per les nostres maletes, que hem deixat a la facturació de l’entrada com si fóssim en un avió... i després hem vist que tothom les portava. Segurament ens la posaran a la bodega i ja no la veurem més. Agafem el primer que trobem i ens diu que esperem. Tot seguit arriba i ens porta fins al lloc de descàrrega de les maletes, on les podem arreplegar. L’ordinador està bé, menys mal!
La nostra segona classe d’avui no és com la del riu. És una habitació de 6 x 6 metres on al damunt d'una tarima d'uns 10 centímetres d’alçada hi ha escampats 13 matalassos amb manta i llençol inclosos. Ja han passat els bons temps de tenir una cabina per a nosaltres sols amb una rata inclosa. A l’entrada hi ha un lloc per treure-s'hi les sabates i pujar a la tarima per dormir-hi. Definitivament, ja estem al Japó. A la nit, a la cafeteria tothom es llança al karaoke i és quasi imprescindible sortir-hi a cantar alguna cosa. 'Yesterday' i 'Only you' dels Platers ens treuen les castanyes. Per la necessària preparació psicològica que ens cal, deixem la lambada per una altra nit.
Copyright © 2016 www.rodamon.com - Creat per Martinaire&Cia.