13 de NOVEMBRE. A 24 dies de l'arribada.

Inspecció policial

Avui es diumenge però res fa pensar que sigui un dia especial al vaixell, sols al botella de vi blanc alemany que ens ha obsequiat el capità en una atac de despreniment, fa entreveure que es una mica de festa. Llàstima que la combinació amb un garró de porc al forn, apropiat per a un vi negre, desmereixi tal oferiment.

Avui hi han bones noticies i males noticies. Per una banda ens diu que per aquests dies de més no haurem de pagar res perquè el nostre viatge es va contracta per trajecte i no per dies. Be ens estalviarem uns quants euros. Per l’altra ens diuen que a Long Bech hi han molts de problemes per descarregar. Els operaris estan emprenyats amb el president perquè els ha obligat a acabar la vaga i fan una vaga tipus de cel, treballen però només el necessari i amés ara hi ha un problema de logística perquè no hi han prou camions per treure tots els contenidors que arriben.

Això es de pura lògica perquè només aquest vaixell transporta 5700 contenidors i aquí se’n esperen uns 70. Sols que cada vaixell descarregui la meitat de la carrega, perquè no ho deixen tot a un lloc si no que van carregant i descarregant, vol dir que hi han esperant-se uns 140.000 contenidors. Si cada contenidor es un camió, necessiten amb una setmana 140.000 camions i amb el temps de carregar i descarregar ja es preveu que la cosa no serà fàcil.

Peter, l’oficial en cap, es queixa:

- Els camioners a Estats Units cobren massa cada més i no volen treballar, son massa rics. Fins jo hi tot podria ser camioner amb aquestes condicions. A Estats Units hi han coses que no funcionen, això no funciona.

Nosaltres li voldríem dir que es diu que els Alemanys son els americans de Europa però el terror a aparèixer perduts dintre d’un bot a alta mar ens fa desistir.

Peter es un tipus d’uns 2 metres d’altura, gros, amb una bona panxa, pel lleugerament llarg, ulls blaus transparents i penetrants i una barba llarga retallada per les dos bandes de la boca fins a sota que li penja per les dos bandes de la barbeta. Es l’obertura ideal per a menjar espaguettis sense que s’enganxin.

Peter parla a espentes i molt ràpid i al final no saps si parla anglès, alemany o si ell mateix no sap el que parla. Però es afable i comunicatiu amb nosaltres.

Avui tenim la visita dels guardes de la costa i al vaixell tothom es posa firme, sembla que et poden denunciar per qualsevol cosa i retenir el vaixell uns quants dies al port. Els policies sempre impressionen i aquests amb la seva parafernalia encara més. Vestits de blau, quadrats, amb la seva gorra cenyida al cap, les botes negres fins al genoll, un cinturó sobreposat amb tot tipus de material electrònic i un arsenal que sembla que farien necessari un pla d’emergència sols per ells, perquè no tropecin escales avall i comenci a explotar tot. El capità en correspondència es posa els seu tratge de gala, que encara no li havíem vist portar mai. Ens miren a tots i decideixen anar-se’n. Els demanem si podem anar amb ells.

- No, nosaltres només som guardacostes, no som d’immigració, de vostès només es poden fer responsables els d’immigració. I’m sorry.
- No si aquí estem be, només era per preguntar. Don’t worry.

Aquí també som casos apart. El fet diferencial que havíem fet servir durant el viatge sempre positivament aquí se’ns ha tornat en contra.

.