20 d'OCTUBRE. A 17 dies de l'arribada.

"Aserejé"

Los Angeles és una ciutat gran, però sense solidesa de ciutat. És més un grup de ciutats en una de sola. És l’exposició cultural del món. Aquí hi ha la ciutat dels xinesos, dels coreans, dels japonesos, dels italians, dels mexicans, etc. A cada un d’aquests llocs pots trobar les coses típiques del seu país i menjar els seus plats. Per això els americans, en aquest aspecte, són més rics perquè tenen a l’abast un munt de cultures que per nosaltres ens són llunyanes. Però Los Angeles no és la ciutat dels grans artistes que no surten al carrer per por, o de Hollywood que ja és com un mort vivent. És més la ciutat decorat on per televisió ens ensenyen una determinada part i ens fan creure que allò és tota la ciutat.

No podem fer gaires coses en poc temps i sense agafar el cotxe. Així que l'agafem per visitar els estudis de cine Universal, que Herrman (el del vaixell) ja ens va recomanar.

-Pero ustedes no hablan español, ¿verdad? -ens diu la noia de la taquilla.
-A no, hablamos catalán y por eso puede ser que no lo entiendas.
-A sí, sí, lo conozco. Que la canción 'Asedejé' esté escrita en catalán, ¿no? ¡Por aquí está teniendo mucho éxito!
-Muy bien, tienes razón. Mira, no sabíamos que el catalán triunfaba allende los mares por el 'Asedejé'. Bueno, nos vamos adentro, adiós.

Peguem a fugir, com diuen a València, no sia que ens pregunti més coses i no sabrem què contestar-li. El més bonic d’aquest parc sembla que és la visita als estudis de gravació. Hi anem. Agafem la visita programada en castellà a les 10.30 del matí. Un anglosaxó alt i amb els cabells blancs s’incorpora a la cua i l’avisem que és només en espanyol. Se’n va corrents mirant a les dues bandes per si algú l’ha vist mesclat entre tots els xicanos...

L'Ingrid, una espècie d’artista fracassada, ens fa de guia per tots els estudis i aprofita per exagerar els dots artístics. El resultat és prou interessant i des de l’autocar pots veure com es crea una tronada en ple carrer i amb timba d’aigua inclosa, viure un terratrèmol al metro de San Francisco o estar a punt de ser devorat per un tauró. La visita es fa als estudis reals de gravació i mentre es van visitant els diferents decorats vas veient en una televisió escenes de cintes que s’hi van gravar. Ja és ben veritat que ens fan creure el que volen! El parc està molt buit i pots pujar a les atraccions sense problemes. La gent d’aquesta ciutat no sabem on es fica. No és a l’estació de tren, ni als carrers, ni als parcs d’atraccions. Deu ser que es passen el dia a la carretera.

Avui agafem el cavall de ferro, com li deien els indis, i sembla que no està tan malament com ens havien avisat. És un tren immens, com tot el que fan en aquest país, però molt espaiós, amb butaques molt còmodes i amb molt poca gent. Sembla que avui la dormida serà bona.