10 de SETEMBRE. A 58 dies de l'arribada.

Turfan

Situada a 150 metres sota el nivell del mar, Turfan per sort o per desgràcia és la ciutat mes càlida de la Xina i a l’estiu la temperatura pot arribar a 50 graus. En Song ens avisa, igual que ens va avisar per anar al llac Tianchi, que hi faria fred. Ara ens diu que farà calor. Situada en plena ruta de la seda, va ser capital d’un petit regne que va donar grans construccions, ara moltes de destrossades. Amb un autobús recorrem una molt bona autopista que, una vegada més, travessa un desert o semidesert. La província de Xinjiang és la més gran de la Xina, però bona part és un desert. De fet, podem dir que tota la província és sorra, grava o una mena de pedra grisa, excepte uns quants oasis que contenen les principals ciutats. La capital, Urumqi, n'és un de privilegiat amb muntanyes i neu incloses. Turfan, en canvi, és un oasi pur, amb la vegetació justa que l’aigua que té li permet.

Per negociar un taxi que ens porti a veure tots els monuments, en Song prefereix els xinesos han. Diu que no es refia dels uigurs: hi pactes una quantitat i després igual es dobla. Aclarida la negociació, ens dirigim al monestir de Bezeklik, situat a les muntanyes anomenades de foc, perquè les seves faldes semblen flames. El monestir el formen un conjunt de coves excavades a la muntanya, a uns 80 metres per sobre de la conca del riu. Aquestes coves es decoraven amb imatges de budes de molta qualitat. Per això també s'anomenen les coves dels 6.000 budes. Ara, després de patir els atacs d’integristes islàmics, del saqueig per part dels arqueòlegs europeus buscarareses i, darrerament, dels excessos de la revolució cultural, sols ens podem fer una idea del que havien estat.

Després de visitar les runes de Gaochang, ens n'anem cap a la vall del raïm. Perduda entre dues muntanyes de pedra i sorra, la llarga vall és un monocultiu del seu topònim. Pràcticament en produeixen sols un tipus especial de la zona, sense pinyols per fer-ne panses. Decidim parar-hi per dinar de pressa. Un plat de pasta feta al moment amb una salsa picant. Veure fer espaguetis a partir de pasta és tota una lliçó d’habilitat culinària. Els xinesos mengen la pasta amb grans xarrupades com a senyal que és bona. El xofer del taxi dina en quatre minuts: amb cada xarrupada s'empassa mig plat. Sembla que té una aspiradora instal·lada a l’estómac.

Altres visites interessants que ja comentarem al proper missatge completen l'estada a Turfan. Un taxi ens ha de portar ara a Urumqi, per agafar un tren nocturn fins a Dunhuan.

Una fotògraf ens espera a la porta de l’hotel per fer-nos algunes fotos caminant pels carrers de la ciutat. El dia anterior ens van fer dues entrevistes prou interessants per a diaris del país i una periodista va venir sense fotògraf. Avui era allà esperant-nos. Sembla que fa il·lusió i tot veure’t fotografiat a dos diaris escrits en xinès.

Una altra nit de tren ens espera. Almenys aquest està molt bé. Estem tan cansats que no tenim ni esma de mirar per la finestra i explicar coses. El nostre veí del davant s’estira sobre el seient. Nosaltres l’imitem com podem..