13 de SETEMBRE. A 55 dies de l'arribada.

Jiayuquan

A les 7.30, el que ha de ser un dels darrers dies de sorra comença amb bon temps i pujant a un petit bus que ens ha de portar a Jiayuguan. Aquí compres un bitllet de bus i quan arribes tens una furgoneta Iveco Turbo Daily, a la qual fan pujar més de vint persones. Amb dos seients a una banda, un a l’altra i uns de plegables al passadís central, amb prou feines hi ha 20 cm per poder passar. Les cinc hores del viatge, la majoria dels passatgers les passen dormint. En Manel té al costat una noia a la qual el cap li va cap a totes bandes, com aquells gossets que es posaven a la part del darrere dels cotxes.

Veiem el primer concentrador de calor per escalfar aigua i cuinar. És com una antena parabòlica que concentra el sol en un punt. Moltes caixes d’abelles a la vora de la carretera i dels pobles. Una té fins i tot una tenda parada al costat, suposem que per dormir-hi i vigilar. Les abelles semblen molt tranquil·les. La veïna baixa de l'autobús i no es pren cap aspirina ni té el front morat. Estem contents perquè el repicat de cap no ha causat grans mals.

Jiayuguan és un lloc molt interessant a la ruta de la seda. Situada a 1.800 metres sobre el nivell del mar, va ser construïda com a fortificació i pas d’entrada. Aquí hi ha la part més occidental de la gran muralla, que serà la que nosaltres podrem visitar.

Obtenim un bitllet de tren que ens ha de portar a la nit a Lanzhou i cerquem un taxi que ens porti a veure tots els monuments. Tots els taxistes semblen sortits d’un film de la màfia xinesa: joves, esvelts, amb els vestits foscos i la mirada obliqua, matadora. Sembla que en qualsevol moment et faran una clau i et deixaran desfet. Res més lluny de la realitat: els que hem trobat aquí són honrats i t’ajuden tant com poden.

Ensenyem el bitllet i ens envien al primer vagó, ple de gent. Hi pugem amb una bitllet sense numerar i el revisor, en un atac de nervis per intentar encabir-hi tothom i permetre que el tren pugui sortir, ens ubica en una petita habitació d’un metre quadrat, amb una taula i un microones. Els passadissos s’omplen i no queda cap cadira buida... ni cap llitera. Aquesta nit serà llarga, segur.