Avui és dia de descans. El que podíem fer, ja ho hem fet. I el que no, ho deixem per a la setmana que ve. Dilluns hem d'anar a buscar els passaports a l’Ambaixada del Kazakhstan i començarem a mirar d'aconseguir un visat 'made in USA'. Avui és el dia per no fer res, per dedicar-lo al 'dolce far niente', com diuen els italians. Avui el dedicarem a visitar la ciutat, a posar les coses a punt, a banyar-nos a la platja. No tots els dies tindrem la possibilitat de banyar-nos a les aigües del canal anglès, que és com els agrada d'anomenar aquí el canal de la Mànega. A la nit hem quedat amb en Nigel per sopar i per parlar una mica. De fet, encara no hem pogut parlar-hi gaire. Els nostres horaris fins ara no han estat compatibles.
La platja de Brighton no és platja, és un vora mar amb pedres i sense sorra. L'aigua és freda i gairebé no s'hi banya ningú. La gent pren el sol vestida. No té gaire a veure amb les platges a què estem acostumats. Nosaltres ens hi xopem el peus i caminem una estona per les pedres, sense treure'ns la roba. A les 7 del vespre anem a sopar amb en Nigel a un restaurant vegetarià. En Nigel és més que vegetarià, és vegà, paraula que s’han inventat per designar els que no mengen res que tingui a veure amb animals: ni carn, ni ous, ni llet. Brighton és el bressol del vegetarianisme. Aquí tots els restaurants tenen plats especials i alguns marquen amb una V els que són especialment vegans.
Durant el sopar, en Nigel ens explica una mica la història de la ciutat. Ell prové del nord i va venir-hi perquè és la ciutat més alternativa del país. Brighton és la ciutat del vegetarianisme, del moviment gai, dels tattoos i dels pírcings, dels pentinats rasta... és l'alternativa a la conservadora societat anglesa. En Nigel es queixa de la pujada del preu de les cases: 'Quan vaig comprar l’apartament fa tres anys em va costar 60.000 lliures, i ara ja en val 130.000. I tot, per la política de l’ajuntament de fer publicitat que aquí es viu molt bé'. Li preguntem per què parla l’esperanto. Diu que va aprendre'l de manera autodidacta, després de llegir un llibre a la biblioteca. Com quasi tothom.
Avui és dissabte a la nit a Brighton i, com tots els dissabtes d’estiu, hi fan focs d’artifici. Les gavines surten aterrades dels seus ajocadors, cridant com boges.
Tornem a casa. Demà sortirem per fer la ruta i ja no hi haurà possibilitat de tornar enrere.