Un xiulet sona sobre la tauleta de nit. Són les 6 del matí i ens hem d’aixecar aviat per veure una mica Istanbul i fer algunes fotografies. Sortim de l'hotel i agafem un dels tramvies que travessen la ciutat per anar a la zona del Bòsfor. A les 7 del matí, bona part dels 10 milions d'habitants d’Istanbul comencen la tasca diària dedicada, principalment, a comprar i vendre tot el que tenen a l'abast. Al mar, els pescadors s’amunteguen als ponts amb les seves canyes per mirar de treure'n algun peix. Algú ho aconsegueix. És la primera vegada que veiem pescar alguna cosa... Travessem el pont, fem fotos i anem a veure un dels monuments més famós de la ciutat: el Topaki, la mesquita blava. Caminem pels carrers a la recerca d’una cara, d’una notícia, d’un racó per fotografiar. Intentem treure el suc, en el poc temps que tenim, d’una ciutat que té desenes de coses per veure i per descobrir.
Fem l'última ullada al gran basar, perquè al matí és possible que sigui diferent. A les 14.00, anem a agafar l’autobús que no arriba fins a les 15.00. La calor és insuportable. Mirem de passar com podem esperant que arribi l’autobús d’un moment a l’altre. Al final, arriba un microbús que ens carrega a dins amb maletes i tot, i amb una calor que mata. I és que a l’estació d’autobusos es veu clarament que Istanbul és una ciutat comerç. Grans bosses de ràfia s’acumulen al voltant dels xofers que no saben on posar-les. Alguns ja han pres la determinació de desmuntar alguns seients per mirar d'encabir-ho tot. Nosaltres encara ens n'hem sortit prou bé.
Comencen el viatge cap a la gran Armènia, com dia el venecià Marco Polo, cap a la terra on, segons ell, hi havia moltes fonts d’on brollava un oli negre que la gent feia servir per guarir-se. Hi anaven de tots els llocs a buscar aquell oli que era molt valorat per curar els camells. Com podia saber Marco Polo que aquell (petr)oli, al cap d’un temps, faria moure el món?
Deixem Istanbul i ens queda el regust amarg de no haver-hi dedicat prou temps. Aquest potser serà el problema del nostre viatge a partir d’ara: que ens faltarà temps per a tot.