8 d'OCTUBRE. A 29 dies de l'arribada.

Eduardo, el d'Alcover

Eduardo Alcover Caddabaro té 49 anys i és de les Filipines, com la resta de tripulants de baixa graduació. Té quatre fills, també com molts dels altres tripulants, i ens diu que ara les parelles joves solament en tenen dos. Sembla que se sentin culpables de contribuir tan descaradament a la superpoblació de la Terra i se n'excusen. Alcover és el cognom de sa mare i únicament el porta com a segon nom per als papers oficials. Per a la resta tenen un cognom, com en la majoria de països del món. Amb els filipins és inevitable parlar d’Espanya i ens pregunta pel seu cognom:

-És alguna cosa, Alcover?
-Sí, precisament és un poble de prop de casa nostra.
-I quants habitants té?
-Uns 2.000 o 3.000.

Ens ho fa repetir, se sent decebut perquè el seu cognom no és una gran ciutat de la Península. El consolem dient-li que no es preocupi, que precisament és al costat de Reus i que Reus és al centre del món. Sembla que el tranquil·litza.

És un mariner de tota la vida, com tots, i diu que ja n’està fart, d’aquesta vida, i que li agradaria treballar a terra i viure amb la família.

-No, no m’agrada aquesta vida i no m’agrada el mar. Des de 1974 que faig aquesta feina. Estem fins a onze mesos fora de casa i, quan hi arribo, alguns fills ja ni els conec perquè han crescut molt. Si trobés feina a les Filipines ho deixaria tot i treballaria a terra. Però allà no hi ha res, tot és atur, no hi ha fàbriques, el govern no crea llocs de treball i no sembla que pugui canviar. A les Filipines no hi pot anar ni el turisme perquè és perillós: els policies són corruptes i et poden aturar pel carrer per escorcollar-te l’equipatge, posar-t'hi droga i demanar-te diners per no fer la denúncia. Ara és el tercer oficial i no vol ser capità perquè diu que és massa responsabilitat. Nosaltres li expliquem el cas del capità del vaixell que es va emportar el moll de descàrrega de Repsol a Tarragona. Als vaixells, pel que veiem, tots tenen la lliçó molt ben apresa i les jerarquies es mantenen passi el que passi. Tots ens diuen que mai han viatjat amb els altres o, com a molt, una sola vegada. Això vol dir que la majoria es van conèixer a bord del vaixell. Sembla clar que per aguantar nou mesos al mig del mar, amb gent que no coneixes de res, ha d'estar tot molt clar, per no tenir cap problema. En aquest viatge rai, perquè si passés alguna cosa hi ha en Herrmann: posaria pau i ordre amb la seva tranquil·litat habitual.