6 d'OCTUBRE. A 31 dies de l'arribada.

Realment pacífic

Qui va anomenar aquest oceà Pacífic, segurament va fer una viatge com el nostre, sense més història que les històries quotidianes dels mariners i els passatgers. Aquest oceà de tempestes, tifons, huracans i guerres històriques és el que anomenen o malanomenen Pacífic, i és el que aquests dies està fent honor al nom. També pot ser que el personatge en qüestió fes un viatge pel Pacífic del sud i, a còpia de borratxeres visuals amb illes paradisíaques, platges amb sorra blanca i palmeres i ballarines amb el cercle de flors penjant del coll, li donés el nom de Pacífic en referència probablement més al seu estat que al de l’oceà... Desgraciadament, el nostre vaixell passa d’illes paradisíaques i va al més pràctic en la seva missió de transportar mercaderies de la manera més ràpida i econòmica. Així que difícilment podrem veure Tahití i Hawaii, buscar un tresor en una illa o naufragar i estar alguns anys perduts amb un company anomenat Divendres. El nostre vaixell travessa la pantalla de l’ordinador sense altra companyia que aigua i més aigua. Sols al nord es poden veure la filera d’illes Aleutianes que formen un collar per sota de l'estret de Bèring i que nosaltres tampoc no veurem...

A la sortida del Japó l’atracció va ser veure com el peixos voladors sortien atemorits de sota el vaixell i volaven durant uns cent metres fins que tornaven a entrar a l'aigua. El fet de poder volar per l’aire els dóna una capacitat de fugida que no tindrien per l’aigua, en recórrer cent metres en molt poc temps. Ara sols ens queda la soledat i la visió repetitiva de l’oceà perdent-se en l’infinit. Els mariners diuen que estan bé al mar i que a casa no s'hi podrien estar, que és molt avorrit. El mateix diu en Gerhardt Herrman. Què hi poden trobar, aquesta gent, al mar? Quina és la crida que senten quan són a terra? És el poder del mar, de la soledat, de sentir-se lliures dins d’una presó d’aigua salada? Potser és tot una mica i també, encara que no ho reconeguin segurament, és l'evasió dels problemes diaris de terra que aquí no tenen: si no veus els problemes de la família, dels amics o del país, no els coneixes, i si no els coneixes, no et fan patir.

Mentre analitzem i discutim aquest tema ens informen d’un problema amb què no comptàvem: la vaga al port de Long Beach, que ja dura algunes setmanes i que ha causat inombrables pèrdues i molts retards als vaixells.

-Més despeses -diu el capità–. La vaga no és culpa de la companyia i, per tant, els passatgers han de pagar pels dies de més que s'estaran al vaixell.

L’espera pot ser de quinze o vint dies i, fins i tot, ens pot obligar a canviar de port i posar-nos molt difícil la continuïtat del viatge!.